Manifest 11è aniversari de Finestra al Sud

No puc obtenir cap satisfacció
Quan mir la meva televisió
i un home surt a dir-me
com de blanques han de ser les meves camises
Però bé, ell no pot ser un home,
perquè ell no fuma el mateix tabac que fum jo.
No en puc obtenir cap, oh no, no, no
Ei, ei, ei, això és el que dic jo

Perdonau-me per començar un manifest de forma tan estranya. Què és, el que acab de recitar? És un fragment traduït de la cançó (I Can’t Get No) Satisfaction, de quan eren joves els Rolling Stones. És adequada per avui no només perquè estam en un ambient rocker, si no també, perquè és una cançó de crítica al consumisme i a l’status quo establert.

I no, no tenim cap satisfacció quan veim que la crisi econòmica serveix d’excusa per retallar les ajudes al desenvolupament, quan s’abandona la lluita contra la pobresa i els Objectius de desenvolupament del Mil·lenni semblen cada vegada més enfora.

No, no tenim cap satisfacció quan un govern tan important com el britànic diu que reduirà la seva despesa un 25%, però només un 8% en la despesa militar.

No, no tenim cap satisfacció quan descobrim que només 20 països han ratificat el conveni sobre seguretat a les mines de la OIT, i això condueix a que els miners de Xile hagin hagut de viure un infern de dos mesos i que altres miners no tinguin tanta sort (ni repercussió mediàtica) com aquests i moren cada any degut a les condicions de treball en explotació.

No, no tenim cap satisfacció quan ens vénen com a ecològics uns agrocombustibles que posen en perill la sobirania alimentària dels països empobrits.

No, no tenim cap satisfacció quan el govern espanyol elimina els crèdits FAD, perquè el nou fons per promoció del desenvolupament es continua lligant a l’adquisició de bens i serveis espanyols, en projectes amb un baix índex de desenvolupament humà als països empobrits i que per tant, continuaran essent mecanismes generadors de deute extern.

No, no tenim cap satisfacció quan la diplomàcia internacional no és capaç de fer front a conflictes com el del Sahara o Palestina.

Sí que tenim satisfacció per veure-vos avui aquí, a la nostra festa. Sí que tenim satisfacció per tenir un grup de socis, voluntaris, clients i amics que estan al nostre costat, encara que és una necessitat que segueixin creixent en nombre.

Sí que tenim satisfacció en veure al darrer anuari sobre comerç just a Espanya que les Illes Balears és la comunitat autònoma amb major despesa en comerç just per habitant.

Sí que tenim satisfacció per comptar amb la col·laboració de professors i alumnes per dur el comerç just als instituts, i per haver rebut una gran acollida a la nostra oferta de tallers de sensibilització.

Sí que tenim satisfacció perquè la Compra Pública Ètica avanci a les administracions de les Illes, que el Consell de Mallorca hagi fet un declaració institucional a favor del comerç just i els plenaris dels Ajuntaments de Costitx i d’Inca hagin aprovat la participació en el nostre projecte de Compra Pública.

Sí que tenim satisfacció, perquè avui és el nostre 11è aniversari. Però no són tants anys com per considerar-nos vells, com aquells vells rockers. Uns vells rockers que mai moren, un exemple per no defallir en les nostres ànsies de canviar el món, encara que sigui un poquet.

No podíem acabar aquesta intervenció sense citar a un dels nostres escriptors predilectes. Una cita amb la que us convidam, si és que encara no ho heu fet, a passar a veure l’exposició sobre Deute Extern que avui tenim a la plaça.

Mapamundi
El sistema:
Con una mano roba lo que con la otra presta.
Sus víctimas:
Cuanto más pagan, más deben.
Cuanto más reciben, menos tienen.
Cuanto más venden, menos cobran.
Eduardo Galeano – El libro de los abrazos

Inca. Octubre de 2010