Arrel de la web > S’Altra Senalla > Finestra al Sud (Inca) > En Deute amb el Sud > En Deute amb el Sud: Exposició de motius
En Deute amb el Sud: Exposició de motius
L’anomenat Deute Extern és avui un dels majors llastres per al desenvolupament dels països del Sud i la millora de les condicions de vida dels seus habitants. Generat després de dècades de relacions econòmiques i polítiques inequitatives, a un món en el qual cada vegada es parla més de la globalització de la solidaritat, el pretès deute dels països empobrits amb els països rics i/o amb les instàncies financeres multilaterals com el FMI o el BM no sols no ha minvat, sinó que ha crescut fins a límits insostenibles i el que és pitjor, la seva importància de cara a l’opinió pública ha quedat ofuscada en els darrers anys front a nous problemes mundials, com ara el nou terrorisme internacional.
Segons XCADE (xarxa ciutadana per a l’abolició del deute extern), els països empobrits varen passar de “deure” 68.000 milions de dòlars als anys 70, entorn a la crisi econòmica mundial del petroli, a pagar més d’1,3 bilions de dòlars en concepte de pagament del servei del deute als anys 80. En l’actualitat, amb un deute total acumulat de més de 2 bilions de dòlars, podem afirmar amb rotunditat que la pràctica totalitat dels països en vies de desenvolupament es veuen obligats a dedicar més doblers a retornar el deute extern contret que a polítiques socials, sanitàries o educatives que garanteixin el compliment dels DESC (drets econòmics, socials i culturals). Això significa que un nin o una nina que neixi avui a un país del Sud haurà de pagar al llarg de la seva vida, des de la seva infantesa, el deute contret per l’espoliació practicada per un govern dictatorial al seu país fa més de trenta anys, amb el suport dels governs del Nord. Això sense entrar al detall del que s’han vengut en anomenar els PPME (països pobres molt endeutats), un grup de 41 països, tots ells del Sud, dels quals la majoria tenen un PIB per capita de 695 dòlars i amb un valor de deute molt superior a les seves exportacions i al seu PIB (...).
Les condicions imposades per part del FMI i el BM als països endeutats per al reintegrament del deute mitjançant les PAE (polítiques d’ajustament estructural) i a vegades mitjançant pretesos plans de lluita contra la pobresa, tenen greus conseqüències sobre el desenvolupament d’aquests pobles, com ara la reducció de salaris i pensions; els retalls continuats en les polítiques socials; la disminució dels aranzels, que provoca un abaratiment dels productes produïts als països del Sud respecte al mercat mundial; o la violència estructural o els conflictes armats derivats dels interessos econòmics i les desigualtats socials. Sols l’Estat Espanyol és acreedor de més de 10.000 milions d’euros -la banca espanyola privada, per la seva part, de més del doble de la mateixa quantitat-, un deute contret amb 80 països, la major part d’ells d’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana. No obstant això, els compromisos polítics sobre el tema són minsos, i molt enfora de la reclamada abolició del deute extern per part de les ONGs.
Però el deute extern i les seves conseqüències ni són ni haurien de ser una preocupació exclusiva dels països del Sud. Al Nord, el deute extern no sols té conseqüències pràctiques per a nosaltres com a consumidors d’un mercat global en el qual els grans bancs, per exemple, “socialitzen” les seves pèrdues puntuals entre els clients. Sobretot hauria de tenir conseqüències sobre les nostres consciències, ja que hem de començar a entendre que quan parlam de condicions per al desenvolupament dels països del Sud, en un context globalitzat i interdependent, parlam del mateix desenvolupament nostre. I això ens duu a parlar de corresponsabilitat Nord-Sud, condició necessària per poder parlar de vertadera solidaritat.
Una visió solidària i compromesa sobre la problemàtica del deute extern requereix passar de la simple descripció de la dramàtica situació dels països del Sud a lligar aquesta problemàtica a les condicions assolides pel nostre particular model de desenvolupament, a una societat privilegiada com la nostra. Fins al punt de demanar-nos, com resa la campanya de l’APS (Aliança de Pobles del Sud) sobre el deute ecològic: Qui deu a qui?
Tenir la possibilitat de demanar-nos, en cada petita acció nostra, si quan exercim la “llibertat” de consumir no som nosaltres els qui ens estam endeutant encara més amb el Sud...O què tenen a veure els immigrants que resideixen a la nostra Comunitat i els motius que els han forçat a marxar dels seus països amb les relacions històriques entre els seus països d’origen i el nostre... O si empreses de primera línia de “la nostra terra” creen millors condicions per al desenvolupament dels països als quals s’hi instal·len, o simplement aprofiten les condicions de dumping de mà d’obra i la facilitat en l’obtenció de recursos que s’hi donen...
Aquest projecte, del qual el títol ja ho diu tot, “En Deute amb el Sud”, és l’aportació que des de Finestra al Sud i l’experiència acumulada en la sensibilització sobre el comerç just i responsable, volem fer a la conscienciació ciutadana sobre el deute extern. Sense quedar-nos només en denúncia, sinó lligant la situació dels països del Sud a la nostra, amb una mirada col·lectiva però també individualitzada, particular, per acabar construint propostes noves i cridaneres que contribueixin a l’abolició del deute extern com a mesura de justícia i a la construcció d’un altre món possible, com a mesura de necessitat.
Aquest article es va escriure el dia 16 d'octubre de 2007 per Finestra al Sud
